L'Imperialisme, arees fonamentals d'expansió.

Durant l'Imperialisme clàssic, es van colonitzar certes zones considerades desertes, eren considerades així per que la gent que vivia, era gent sense cultura i per tant invisible i totalment manipulable. Aquestes zones varen ser:

1. L'India Britànica: En el s.XVIII, els britànics ja havien aconseguit desplaçar els seus competidors principals, els francesos en el comerç de la zona. La facilitat amb que els britànics van fer les seves activitats en la zona, va ser deguda a que estava dividida en diferents estats rivals. En un principi els britànics tan sols dominaren unes zones estrategiques com Calcuta i establiren aliances amb els princeps indis per tindre el monopoli comercial. Les diferents guerres en l'India com la insurrecció dels sipais, portaren al domini total de l'Imperi Britànic i l'administració directa de la corona.
   
2. La Mediterrània no europea: La majoria dels estats existents en la ribera Mediterrània del sud eren estats islàmics més o menys depenents de L'Imperi Turc. Aquest Imperi estava molt debilitat per la pressió dels estats europeus, i va perdre la sobirania sobre aquests estats. Els problemes finacers i la compra de tecnologia i armes van augmentar la dependència del capital europeu. La Gran Bretanya estava empenyada en el manteniment de l'Imperi Turc ja que feia neutral el pas pel Mar Negre. Així les rivalitats entre les potències li van permetre conservar la independència. Finalment en 1830 els francesos van iniciar l'ocupació d'Algèria, que va ser colonitzada per un important fluxe d'emigrants francesos. Després d'Algèria, França ocupa Tunisia en el 1881 després d'un conflicte amb Itàlia. Els Britànics en 1882 ocuparen Egipte amb fortes resistències natives. Els italians conqueriren Líbia en 1912 i en 1906 després de la conferència d'Algesires el Marroc va quedar dividit en dues zones, una espanyola al nord (més petita) i un francesa al sud, més gran.
3. L'Àfrica negra: A les costes de l'Àfrica negra i havien nombrosos enclavaments comercials europeus però no entraven cap a l'interior que es mantenia en control dels natius. Per a que el comerç forà segur i per eliminar la competència, portuguesos, anlesos i francesos firmaren acords comercials amb els regnes africans de l'interior. Això va permetre l'aparició de zones de influència de cada país. El que va precipitar el repartiment de l'Àfrica entre les potències, va ser la iniciativa personal de Leopold II. Amb l'explorador Stanley al capdavant va portar unes exploraicons pel riu Congo, zona molt rica, i es va assegurar el control de la zona situada al sud del riu. Es van produïr de seguida més exploracions per part dels altres països (França) i diferents reclamacions (Portugal, Alemanya i Gran Bretanya). Per les protestes es va convocar la Conferència de Berlin de 1884-1885, més que solucions va suposar el punt d'eixida per a la conquesta d'Àfrica ja que es va enunciar el principi de que cap país tenia drets històrics sobre cap territori i no seria seu fins que no l'ocupara de manera efectiva. Així es produiren diferents conquestes de territori i lluites com la Guerra dels Boers que enfronta a la Gran Bretanya amb els colons holandesos de Sud-Àfrica. En vespres de la Primera Guerra Mundial estava tot repartit entre les grans potències excepte dos estats independents: Libèria i Abissínia (finalment conquerida pels italians en 1935).
4. La Xina i el Pacífic: Fins el s.XIX només es contava amb diferents bases navals i alguns ports en el Pacífic per part dels portuguesos i Holandesos. Tan sols Espanya tenia una autèntica colònia, Les Filipines. El comerç amb la Xina estava molt limitat i era controlat severament per la dinastia manxú. Això va canviar en el s.XIX, els britànics pretenien compensar el seu comerç deficitari introudint opi indi en la Xina, però els xinesos van impedir la seva comercialització confiscant la mercaderia. Els britànics empenyats en introduir les seves manufactures en la Xina, van fer ús de la seva marina de guerra i van humiliar la Xina en la Primera Guerra de l'Opi (1839-1842). Després d'això es va rependre el comerç i la Xina va cedir Hong Kong a l'Imperi Britànic. En la Segona Guerra de l'Opi (1856-1858) encara obtindrien més concessions. La pressió sobre la Xina va continuar durant tot el s. XIX i varen anar obrint-se més ports al comerç i més països foren beneficiats. Al voltant de Xina seguiren ocupant-se territoris per diferents països com Rússia (Àsia central, colonització de Siberia fins el Pacífic), Gran Bretanya (Peninsula de Malacca, Singapur, Australia, Nova Zelanda) , Holanda (Indonesia), França (Indoxina) i el Japó (Taiwan).
5. L'expansió dels EEUU: Els EEUU no van tardar molt en portar a terme la seva expansió colonial, en el s.XIX van começar els desplaçaments de colons cap a l'oest. Van exterminar bona part del sustent dels pobles indigenes i van recloure a aquestes poblacions en reserves. També van agredir països veïns com Mèxic al que conqueriren bona part del territori.