Les caricatures, tenen un funció clara quan es fan, i és la de ridiculitzar a qui es dibuixa. Quan es tracta de figures importants, la ridiculització el que aconsegueix és reduir la seva importància i fer que la gent li perda el respecte. En un llibre titulat "Interpretar la Revolución Rusa: el lenguaje i los simbolos de 1917" de Orlando Figes i Boris Kolonitskii ens parla de com les caricatures pornografiques que circulaven per la Rússia tsarista amb l'emperadriu Alexandra i Rasputin van fer que la imatge del tsar caiguera cada vegada més. Com els autors ens diuen en el llibre: "Una pornografía política similar robó a los Romanov su imagen sagrada y su autoridad." En el pas de diapositives de dalt es pot observar una de les caricatures que circulaven en l'època, és la titulada amb el nom de Rasputin, en l'incripció posa "samorderzhavie" que significa autocràcia, en aquesta s'insinua que Rasputin és el que té el poder en Rússia i té relacions sexuals amb l'emperadriu a les esquenes del tsar. Però les caricatures no són tan sols un fet exclusiu de la Revolució Russa, s'observen molt abans i tenen el mateix objectiu, en la caricatura de titol poble oprimit, s'observa com s'ensenya a la noblesa i al clergat com opresors del poble durant la Revolució Francesa. Aquesta imatge també faria que la gent es plantejara si realment ells tenien que sustentar a les classes parasitaries com eren aquestes dues. Avançant un poc més en la història podem vorer com durant la II Guerra Mundial les caricatures van tindre també molta utilitat per denunciar situacions i ridiculitzar a Hitler. En la caricatura titulada nazis-jueus, es pot vorer com es denuncia la persecució dels jueus per part dels nazis, l'esvàstica els cau com una llosa. Seguint amb la II Guerra Mundial, trobem en les diapositives la caricatura titulada GBhitler, on s'observa en els barrets dels seients buits els països ocupats per l'Alemanya nazi i a Hitler fent de dentista, el pròxim país en entrar a la consulta, és la Gran Bretanya, però aquesta es mostra preparada i ferma per defendres. Finalment i per acabar amb els exemples, la imatge titulada hitlercaricatura1 s'observa a Hitler com la mort amb l'esvàstica com si fos una guadanya plena de sang, presentant-lo com l'assassí que era.
Amb el que explicat no vull dir que una caricatura puga canviar el món, ja que els canvis es produeixen per tot un conjunt de fets, tant culturals, econòmics com socials, però si que fan que un personatge temut o idolatrat perda eixes qualitats.
