La dona i la II República Espanyola.

Els temes sobre la dona sempre queden fora de les assignatures que es donen en els instituts. Inclús en l'univesitat aquestes temàtiques queden fora de les assignatures troncals i es tenen que buscar en les optatives o de lliure el·lecció. Doncs be fa poc vaig assistir a una conferència que va fer una ex-professora meva, Ana Aguado, amb el títol Segona República i ciutadania femenina, en Dénia el 30 d'octubre. Aquest article versara sobre algunes coses que ella va dir en aquesta conferència.
La Segona República és un període en la història d'Espanya en el que es produeixen molts avanços socials, i per tant la dona no quedarà fora d'aquests. La dona en aquest període començara a fer política i començara a eixir de l'ambit privat tinguent veu en l'ambit públic. Aquest canvi no vingué del no res, com tot en la història, tingué une arrels més profones que arriben fins els pensaments igualitaris del republicanisme i socialisme en el s-XIX. Desde el començament del s.XX hi han canvis en les dones de la classe mitjana, i preferentment en la ciutat, ja que el camp continua endarrerit, comencen a treballar i apareix una nova estètica com és la de la Garçonne, amb vestimenta més masculina i el cabell curt, una. Una altra cosa que impulsa la consecució del vot femeni fou l'arribada de la primera generació de dones que havien anat a la universitat (Fins 1910, les dones no podien cursar estudis superiors). A pesar de tota la modernitat que representava la República, els mateixos republicans no tenien clar si donar el vot a la dona, ja que pensaven que les dones estaven molt influides per l'església, que era contraria a aquest sistema polític que retallava el seu poder. Amb tot això començaren a sorgir grups de sufragistes femenines com la UME (Unión de Mujeres Españolas) i l'ANME (Associación Nacional de Mujeres Españolas) que demanaven el vot per a la dona. Amb la constitució republicana, s'aprovaren certes lleis que donaren ventages a les dones, aquestes foren la llei de matrimoni civil, amb la que també s'aprovava el divorci, escola mixta i amb el mateix curriculum i el sufragi femeni, aprovat en octubre de 1931 per molt poc marge. Amb l'arribada del vot comencen a sorgir seccions femenines de molts partits que funcionen de forma autonoma com AMA, Mujeres Libres i Damas Rojas. La república amb les seves lleis i la participació de la dona en política ajuden a crear la identitat de genere en el territori espanyol. La república per es tan avançada que inclús, estiguent ja en guerra, es legis-la un decret de l'abort per Federica Montseny, ministra de sanitat, encara que no es va poder dur a terme ja que no tenien recursos suficients. L'arribada d'aquestes lleis tan modernes no significa que de la nit al dia la mentalitat tant de homes com de dones canviara, encara continuaria igual però eren una ajuda per canviar-la ja definitivament.

La I Guerra Mundial: El món ja no serà igual.

La primera imatge que il·lustra aquest text ens mostra un cementiri improvisat en la I Guerra Mundial. En ell s'observen la gran quantitat de mort que va produir aquesta guerra. Ara això ens pot parèixer normal, estem acostumats a vorer morir a centenars de persones en les guerres, però això no va ser normal fins a la I Guerra Mundial. Aquesta guerra va ser la primera en la que els exèrcits van ser formats per tota classe de persones, des de nobles a burgesos fins arribar a treballadors, artesans, etc. Això pot semblar normal però en les guerres anteriors, tan sols lluitaven els burgesos i nobles, la guerra encara no era tan dura, per il·lustrar-ho amb un exemple domés fa falta mirar els uniformes de guerres anteriors i els de la guerra que ens ocupa. Els uniformes d'abans de la I Guerra Mundial eren molt sumptuosos i els de la I Guerra Mundial van começar a ser més senzills. El canvi va ser brutal i per primera vegada tot un país es mobilitzava per lluitar i utilitzava tots els seus recursos per a la guerra, és el que es diu la Guerra total. Una altra novetat que apareixia en aquesta guerra, era l'aviació i amb ella els primers bombardejos a la població civil. Ara la guerra no es quedava tan sols en el camp de batalla, sinó que arribava fins la porta de casa, amb els bombardejos de l'aviació i de l'artilleria, també molt millorada i que arribava a grans distàncies.
La guerra de trinxeres també va fer que moltes persones embogiren o tingueren crisis nervioses, això era degut al desgast que creava eixa situació d'estancament i constant alerta, amb aquestes crisis que afectaren al milers de persones la psicologia començà a desenvolupar-se d'una manera més científica i aconseguint moltíssims avanços. Una altra ciència que avança molt en aquest a guerra fou la cirurgia ja que es tingué que adaptar a les noves ferides que sorgiren en la guerra de trinxeres, com els trets al cap i les amputacions de parts dels cos per les bombes. Aquesta guerra de desgast consistia en destruir tots els recursos del contrari incloses les vides humanes, amb al que això comporta. Una altra cosa que transformà la I Guerra Mundial va ser l'imatge d'Europa, els grans imperis foren desintegrats i apareixeren nous països abans no existents. Aquests països foren Polònia, Txecoslovaquia, Lituania, Letonia, Estonia, Finlandia, Iugoslavia i Austria i Hongria com estats indepedendents. Finalment una altra novetat que dugué aquesta guerra fou l'arribada de les masses a la vida política, després d'una guerra on tots havien lluitat, la població que no tenia encara drets polítics van començar a demanar-los amb força. Amb aquest esforç i reclamant uns drets que s'havien guanyat en la guerra, va arribar la democràcia, el sufragi universal i l'estat de benestar. Aquesta nova condició de vida estigué enmarcada per la gran crisi econòmica que existi després de la guerra. Però aquestes ventages no arribarien a tots i la dona tindria que esperar uns quants anys per arribar a obtindre els mateixos drets polítics que l'home. L'arribada del sufragi universal acabaria amb l'època burgesa, on aquesta classe social dominà tots els àmbits de la societat.