La crisi de 1929

La crisi de 1929 ha segut una de les més fortes que ha passat el capitalisme, en aquests videos veureu perque va ocorrer i les conseqüències que va tindrer:

L'Imperialisme, arees fonamentals d'expansió.

Durant l'Imperialisme clàssic, es van colonitzar certes zones considerades desertes, eren considerades així per que la gent que vivia, era gent sense cultura i per tant invisible i totalment manipulable. Aquestes zones varen ser:

1. L'India Britànica: En el s.XVIII, els britànics ja havien aconseguit desplaçar els seus competidors principals, els francesos en el comerç de la zona. La facilitat amb que els britànics van fer les seves activitats en la zona, va ser deguda a que estava dividida en diferents estats rivals. En un principi els britànics tan sols dominaren unes zones estrategiques com Calcuta i establiren aliances amb els princeps indis per tindre el monopoli comercial. Les diferents guerres en l'India com la insurrecció dels sipais, portaren al domini total de l'Imperi Britànic i l'administració directa de la corona.
   
2. La Mediterrània no europea: La majoria dels estats existents en la ribera Mediterrània del sud eren estats islàmics més o menys depenents de L'Imperi Turc. Aquest Imperi estava molt debilitat per la pressió dels estats europeus, i va perdre la sobirania sobre aquests estats. Els problemes finacers i la compra de tecnologia i armes van augmentar la dependència del capital europeu. La Gran Bretanya estava empenyada en el manteniment de l'Imperi Turc ja que feia neutral el pas pel Mar Negre. Així les rivalitats entre les potències li van permetre conservar la independència. Finalment en 1830 els francesos van iniciar l'ocupació d'Algèria, que va ser colonitzada per un important fluxe d'emigrants francesos. Després d'Algèria, França ocupa Tunisia en el 1881 després d'un conflicte amb Itàlia. Els Britànics en 1882 ocuparen Egipte amb fortes resistències natives. Els italians conqueriren Líbia en 1912 i en 1906 després de la conferència d'Algesires el Marroc va quedar dividit en dues zones, una espanyola al nord (més petita) i un francesa al sud, més gran.
3. L'Àfrica negra: A les costes de l'Àfrica negra i havien nombrosos enclavaments comercials europeus però no entraven cap a l'interior que es mantenia en control dels natius. Per a que el comerç forà segur i per eliminar la competència, portuguesos, anlesos i francesos firmaren acords comercials amb els regnes africans de l'interior. Això va permetre l'aparició de zones de influència de cada país. El que va precipitar el repartiment de l'Àfrica entre les potències, va ser la iniciativa personal de Leopold II. Amb l'explorador Stanley al capdavant va portar unes exploraicons pel riu Congo, zona molt rica, i es va assegurar el control de la zona situada al sud del riu. Es van produïr de seguida més exploracions per part dels altres països (França) i diferents reclamacions (Portugal, Alemanya i Gran Bretanya). Per les protestes es va convocar la Conferència de Berlin de 1884-1885, més que solucions va suposar el punt d'eixida per a la conquesta d'Àfrica ja que es va enunciar el principi de que cap país tenia drets històrics sobre cap territori i no seria seu fins que no l'ocupara de manera efectiva. Així es produiren diferents conquestes de territori i lluites com la Guerra dels Boers que enfronta a la Gran Bretanya amb els colons holandesos de Sud-Àfrica. En vespres de la Primera Guerra Mundial estava tot repartit entre les grans potències excepte dos estats independents: Libèria i Abissínia (finalment conquerida pels italians en 1935).
4. La Xina i el Pacífic: Fins el s.XIX només es contava amb diferents bases navals i alguns ports en el Pacífic per part dels portuguesos i Holandesos. Tan sols Espanya tenia una autèntica colònia, Les Filipines. El comerç amb la Xina estava molt limitat i era controlat severament per la dinastia manxú. Això va canviar en el s.XIX, els britànics pretenien compensar el seu comerç deficitari introudint opi indi en la Xina, però els xinesos van impedir la seva comercialització confiscant la mercaderia. Els britànics empenyats en introduir les seves manufactures en la Xina, van fer ús de la seva marina de guerra i van humiliar la Xina en la Primera Guerra de l'Opi (1839-1842). Després d'això es va rependre el comerç i la Xina va cedir Hong Kong a l'Imperi Britànic. En la Segona Guerra de l'Opi (1856-1858) encara obtindrien més concessions. La pressió sobre la Xina va continuar durant tot el s. XIX i varen anar obrint-se més ports al comerç i més països foren beneficiats. Al voltant de Xina seguiren ocupant-se territoris per diferents països com Rússia (Àsia central, colonització de Siberia fins el Pacífic), Gran Bretanya (Peninsula de Malacca, Singapur, Australia, Nova Zelanda) , Holanda (Indonesia), França (Indoxina) i el Japó (Taiwan).
5. L'expansió dels EEUU: Els EEUU no van tardar molt en portar a terme la seva expansió colonial, en el s.XIX van começar els desplaçaments de colons cap a l'oest. Van exterminar bona part del sustent dels pobles indigenes i van recloure a aquestes poblacions en reserves. També van agredir països veïns com Mèxic al que conqueriren bona part del territori.

Emigració en Jesús Pobre

Fa poc em va sorgir l'interés per saber un poc més sobre l'emigració en la Marina Alta. Aquest pensament em va sorgir per dues situacions, la primera que feien un curs en la Seu Universitaria de Benissa sobre l'emigració de la Marina a Nova York, i la segon que això em va fer recordar unes històries que em va contar el meu pare. Aquesta història també parlava d'emigració a Nova York, i en concret de l'emigració del meu bessavi en l'any 1920. Poc a poc la cosa va anar enredrant-se i vaig descobrir que existia una pàgina web on estava el registre de tots els que havien arribat a Nova York durant eixos anys. Aquesta pàgina tenia un buscador on podies posar qualsevol cognom per buscar si havien anat a Nova York. Buscant vaig trobar al meu bessavi, però a banda vaig trobar a 15 persones més del meu poble que havien anat a Nova York.
Tot això em va fer pensar en altres comentaris com que m'havia fet el meu pare sobre l'emigració a l'Alger, que també van fer despertar la meva curiositat.
Una vegada vaig assistir al curs sobre l'emigració de la Marina Alta en Benissa les coses em van quedar més clares i ara passare a explicar-vos-les un poc, us parlare més que res de les dades que conec dels emigrants jesuspobrers.
Tots els jesuspobres sortiren de França en un vaixell cap a Nova York, tots sortiren desde el mateix port, en la ciutat de Cherbourg. Una altra coincidència en tots els jesuspobrers que emigraren era que sortiren en el mateix any cap als EEUU, però en diferents mesos. El més jove tenia 15 anys i el més vell en tenia 51. La majoria dels que sortiren eren homes contant-se tan sols tres dones. Tot açò és repeteix en altres poblacions de la Marina ja que la situació era la mateixa, normalment eixien els homes.
Aquests Jesuspobrers sortiren desde França, però com arribaren fins allí? Doncs gràcies als contactes que tenien en per l'emigració que feien cap a l'Alger en maig, arreplegarien un vaixell que faria escala en l'Alger, després França i finalment Nova York. Una vegada arribaven a Nova York passaven a l'Illa d'Ellis on es feien una entrevista i una serie de proves per saber si eren deficients psiquics o fisics, si eren analfabets o fins i tot si eren anarquistes o no. Després de passar per això si eren considerats aptes podien entrar en els EEUU.
Les imatges que acompanyen al text, fan referència a l'Illa d'Ellis, la primera en que es veu on es feien les entrevistes, i a dos vaixells en que van viatjar jesuspobrers, el Olympic i el Adriatic, primer i segon respectivament.

Les caricatures com a eina per destruir poder.

Les caricatures, tenen un funció clara quan es fan, i és la de ridiculitzar a qui es dibuixa. Quan es tracta de figures importants, la ridiculització el que aconsegueix és reduir la seva importància i fer que la gent li perda el respecte. En un llibre titulat "Interpretar la Revolución Rusa: el lenguaje i los simbolos de 1917" de Orlando Figes i Boris Kolonitskii ens parla de com les caricatures pornografiques que circulaven per la Rússia tsarista amb l'emperadriu Alexandra i Rasputin van fer que la imatge del tsar caiguera cada vegada més. Com els autors ens diuen en el llibre: "Una pornografía política similar robó a los Romanov su imagen sagrada y su autoridad." En el pas de diapositives de dalt es pot observar una de les caricatures que circulaven en l'època, és la titulada amb el nom de Rasputin, en l'incripció posa "samorderzhavie" que significa autocràcia, en aquesta s'insinua que Rasputin és el que té el poder en Rússia i té relacions sexuals amb l'emperadriu a les esquenes del tsar. Però les caricatures no són tan sols un fet exclusiu de la Revolució Russa, s'observen molt abans i tenen el mateix objectiu, en la caricatura de titol poble oprimit, s'observa com s'ensenya a la noblesa i al clergat com opresors del poble durant la Revolució Francesa. Aquesta imatge també faria que la gent es plantejara si realment ells tenien que sustentar a les classes parasitaries com eren aquestes dues. Avançant un poc més en la història podem vorer com durant la II Guerra Mundial les caricatures van tindre també molta utilitat per denunciar situacions i ridiculitzar a Hitler. En la caricatura titulada nazis-jueus, es pot vorer com es denuncia la persecució dels jueus per part dels nazis, l'esvàstica els cau com una llosa. Seguint amb la II Guerra Mundial, trobem en les diapositives la caricatura titulada GBhitler, on s'observa en els barrets dels seients buits els països ocupats per l'Alemanya nazi i a Hitler fent de dentista, el pròxim país en entrar a la consulta, és la Gran Bretanya, però aquesta es mostra preparada i ferma per defendres. Finalment i per acabar amb els exemples, la imatge titulada hitlercaricatura1 s'observa a Hitler com la mort amb l'esvàstica com si fos una guadanya plena de sang, presentant-lo com l'assassí que era.
Amb el que explicat no vull dir que una caricatura puga canviar el món, ja que els canvis es produeixen per tot un conjunt de fets, tant culturals, econòmics com socials, però si que fan que un personatge temut o idolatrat perda eixes qualitats.

La dona i la II República Espanyola.

Els temes sobre la dona sempre queden fora de les assignatures que es donen en els instituts. Inclús en l'univesitat aquestes temàtiques queden fora de les assignatures troncals i es tenen que buscar en les optatives o de lliure el·lecció. Doncs be fa poc vaig assistir a una conferència que va fer una ex-professora meva, Ana Aguado, amb el títol Segona República i ciutadania femenina, en Dénia el 30 d'octubre. Aquest article versara sobre algunes coses que ella va dir en aquesta conferència.
La Segona República és un període en la història d'Espanya en el que es produeixen molts avanços socials, i per tant la dona no quedarà fora d'aquests. La dona en aquest període començara a fer política i començara a eixir de l'ambit privat tinguent veu en l'ambit públic. Aquest canvi no vingué del no res, com tot en la història, tingué une arrels més profones que arriben fins els pensaments igualitaris del republicanisme i socialisme en el s-XIX. Desde el començament del s.XX hi han canvis en les dones de la classe mitjana, i preferentment en la ciutat, ja que el camp continua endarrerit, comencen a treballar i apareix una nova estètica com és la de la Garçonne, amb vestimenta més masculina i el cabell curt, una. Una altra cosa que impulsa la consecució del vot femeni fou l'arribada de la primera generació de dones que havien anat a la universitat (Fins 1910, les dones no podien cursar estudis superiors). A pesar de tota la modernitat que representava la República, els mateixos republicans no tenien clar si donar el vot a la dona, ja que pensaven que les dones estaven molt influides per l'església, que era contraria a aquest sistema polític que retallava el seu poder. Amb tot això començaren a sorgir grups de sufragistes femenines com la UME (Unión de Mujeres Españolas) i l'ANME (Associación Nacional de Mujeres Españolas) que demanaven el vot per a la dona. Amb la constitució republicana, s'aprovaren certes lleis que donaren ventages a les dones, aquestes foren la llei de matrimoni civil, amb la que també s'aprovava el divorci, escola mixta i amb el mateix curriculum i el sufragi femeni, aprovat en octubre de 1931 per molt poc marge. Amb l'arribada del vot comencen a sorgir seccions femenines de molts partits que funcionen de forma autonoma com AMA, Mujeres Libres i Damas Rojas. La república amb les seves lleis i la participació de la dona en política ajuden a crear la identitat de genere en el territori espanyol. La república per es tan avançada que inclús, estiguent ja en guerra, es legis-la un decret de l'abort per Federica Montseny, ministra de sanitat, encara que no es va poder dur a terme ja que no tenien recursos suficients. L'arribada d'aquestes lleis tan modernes no significa que de la nit al dia la mentalitat tant de homes com de dones canviara, encara continuaria igual però eren una ajuda per canviar-la ja definitivament.

La I Guerra Mundial: El món ja no serà igual.

La primera imatge que il·lustra aquest text ens mostra un cementiri improvisat en la I Guerra Mundial. En ell s'observen la gran quantitat de mort que va produir aquesta guerra. Ara això ens pot parèixer normal, estem acostumats a vorer morir a centenars de persones en les guerres, però això no va ser normal fins a la I Guerra Mundial. Aquesta guerra va ser la primera en la que els exèrcits van ser formats per tota classe de persones, des de nobles a burgesos fins arribar a treballadors, artesans, etc. Això pot semblar normal però en les guerres anteriors, tan sols lluitaven els burgesos i nobles, la guerra encara no era tan dura, per il·lustrar-ho amb un exemple domés fa falta mirar els uniformes de guerres anteriors i els de la guerra que ens ocupa. Els uniformes d'abans de la I Guerra Mundial eren molt sumptuosos i els de la I Guerra Mundial van começar a ser més senzills. El canvi va ser brutal i per primera vegada tot un país es mobilitzava per lluitar i utilitzava tots els seus recursos per a la guerra, és el que es diu la Guerra total. Una altra novetat que apareixia en aquesta guerra, era l'aviació i amb ella els primers bombardejos a la població civil. Ara la guerra no es quedava tan sols en el camp de batalla, sinó que arribava fins la porta de casa, amb els bombardejos de l'aviació i de l'artilleria, també molt millorada i que arribava a grans distàncies.
La guerra de trinxeres també va fer que moltes persones embogiren o tingueren crisis nervioses, això era degut al desgast que creava eixa situació d'estancament i constant alerta, amb aquestes crisis que afectaren al milers de persones la psicologia començà a desenvolupar-se d'una manera més científica i aconseguint moltíssims avanços. Una altra ciència que avança molt en aquest a guerra fou la cirurgia ja que es tingué que adaptar a les noves ferides que sorgiren en la guerra de trinxeres, com els trets al cap i les amputacions de parts dels cos per les bombes. Aquesta guerra de desgast consistia en destruir tots els recursos del contrari incloses les vides humanes, amb al que això comporta. Una altra cosa que transformà la I Guerra Mundial va ser l'imatge d'Europa, els grans imperis foren desintegrats i apareixeren nous països abans no existents. Aquests països foren Polònia, Txecoslovaquia, Lituania, Letonia, Estonia, Finlandia, Iugoslavia i Austria i Hongria com estats indepedendents. Finalment una altra novetat que dugué aquesta guerra fou l'arribada de les masses a la vida política, després d'una guerra on tots havien lluitat, la població que no tenia encara drets polítics van començar a demanar-los amb força. Amb aquest esforç i reclamant uns drets que s'havien guanyat en la guerra, va arribar la democràcia, el sufragi universal i l'estat de benestar. Aquesta nova condició de vida estigué enmarcada per la gran crisi econòmica que existi després de la guerra. Però aquestes ventages no arribarien a tots i la dona tindria que esperar uns quants anys per arribar a obtindre els mateixos drets polítics que l'home. L'arribada del sufragi universal acabaria amb l'època burgesa, on aquesta classe social dominà tots els àmbits de la societat.

Spanish bombs

Spanish songs in andalucía
The shooting sites in the days of ’39
Oh, please, leave the ventana open
Federico lorca is dead and gone
Bullet holes in the cemetery walls
The black cars of the guardia civil
Spanish bombs on the costa rica
I’m flying in a dc 10 tonight

Chorus
Spanish bombs, yo te quiero infinito
Yo te quiero, oh mi corazón
Spanish bombs, yo te quiero infinito
Yo te quiero, oh mi corazón

Spanish weeks in my disco casino
The freedom fighters died upon the hill
They sang the red flag
They wore the black one
But after they died it was mockingbird hill
Back home the buses went up in flashes
The irish tomb was drenched in blood
Spanish bombs shatter the hotels
My señorita’s rose was nipped in the bud

Això és el que diu la cançó, que he posat. Aquesta cançó és d'un grup que es diu The Clash del seu album London Calling, que personalment a mi m'encanta. Aquesta cançó tracta un tema històric, de la Guerra Civil Espanyola en concret. Personalment crec que és fàcil d'entendre i vorer de que parla. La cançó ens parla del començament de la guerra en Andalusia, de l'assassinat de Federico Garcia Lorca i dels molts afusellaments que es produïen en els cementeris, d'ahí la frase "bullet holes in the cementery walls" (forats de bala en les parets del cementiri). Una altra cosa interessant que es pot deduir d'aquesta cançó es la importància que va tindre aquesta guerra en l'Europa de l'època, s'observa com després de 40 anys (l'album London Calling és de 1979), encara queda en el record aquesta guerra. Pot ser algun dels avis dels components del grup va lluitar amb les Brigades Internacionals i li va contar l'experiència. Aquesta cançó per a mi es perfecta per introduir qualsevol explicació sobre les Brigades Internacionals o sobre la Guerra Civil.